Que bé que s'està a Barcelona

Una petita pausa al Raval. Un cyber paki.
Aquest mati dos taxis han deixat uns passatgers barbuts. Anaven amb túniques i bonets blancs impecables. Es ficaven dins d'un portal, al carrer de l'Hospital, on hi ha una mesquita.
He suposat que venen a intentar convèncer els seus coreligionaris mascles que no deixin llibertat a les seves dones i filles. Que les protegeixin darrera un vel i portes tancades.
Com es pot confiar ens uns homes que amaguen les seves dones?
Hi ha centenars de pakistanesos en aquest barri. Atenen els seus negocis, compren al mercat. Es pot pensar que son tots solters. Ara mateix aqui al cyber hi ha dos nens pakistanesos de menys de 8 anys. No he vist mai cap nena ni cap mare.
Fa 26 anys que visc en aquest barri. He vist arribar persones de molts països. Homes i dones amb criatures, nens i nenes.
Els pakis no. Aquests son unisex. Les dones i nenes no les he vist mai.
A Barcelona s'està tan bé i som tan tolerants! ...ens respectem i exigim únicament civisme al carrer. Per els musulmans estrictes que han vingut de Pakistan això no representa cap problema. Les dones allà estan acostumades a no poder sortir de casa.
Poden disposar aqui d'esclaves domèstiques sense que se sàpiga.
Violacions flagrants de tots els drets de les dones i les nenes s'estan produïnt a pocs metres de les nostres cases i no hi podem fer res.

En la prehistoria

Dos meses casi desconectado. Salvo alguna entrada precipitada en algun cybercafé.
Triste y deprimido por la diaria constatación de la inevitabilidad del odio y la guerra.
La necesidad de alejarme del Norte de Africa y del Sur de Europa es cada dia mas apremiante.
Necesito perspectivas nuevas.
Pasaré los proximos meses en USA y Canada. Amigos muy queridos se han instalado allí.
Espero recuperar mis cyberactividades desde nuevos horizontes.